jueves, 3 de mayo de 2007

Homenatge als periodistes morts en conflicte

Avui és el 17è dia internacional de la llibertat de premsa. Aquesta jornada serveix per retre homenatge als reporters que arrisquen a diari la seva vida perquè poguem estar ben informats. Llegendària és la figura del periodista intrèpid que planta cara a les dificultats per aconseguir la notícia perfecta, a vegades amb un cost massa alt.

Les dades parlen per sí soles: L'any 2006, 81 periodistes van morir per expressar les seves opinions o intentar fer la seva feina. Hem d'anar fins l'any 1994 per trobar una xifra superior, 103 morts. A més, 135 periodistes romanen empresonats en diferents països, sabent que no s'han garantit els seus drets més fonamentals.

Les dades de la guerra d'Iraq encara són més impactants: el conflicte va començar el 20 de març del 2003. Doncs bé, 155 professionals dels mitjans hi han perdut la vida fins ara. Estem parlant de tan sols quatre anys. Per poder comparar, la guerra de Vietnam que es va allargar vint anys, del 1955 al 1975, només va haver de lamentar la mort de 63 periodistes. El col·lectiu de professionals de la informació denuncia tots aquests crims.

A què es deu aquest augment de morts entre els guardians de la informació? Els periodistes avui dia són considerats per molts grups armats fanàtics com objectius directes per fer pressió sobre diferents governs o dirigents polítics. Ja no és un periodista el que veuen, sinó un enemic. Un representant de l'exèrcit, país o civilització contra la que lluiten.

No podem oblidar que els periodistes no pretenen afavorir cap mena de govern (o almenys no ho haurien de fer) i per tant, només reflecteixen la veritat o el que ells poden interpretar que està passant en un lloc determinat. No són representants de la institució política de cap territori. No són soldats. No són objectius. Són persones amb un alt nivell de treball i dedicació que han deixat als seus països d'origen vidues, orfes, pares i mares amb el cor trencat.


Imatge: Silueta d'Iraq amb el signe de la mort. Calavera, micròfon i bolígraf.

1 comentario:

Oliver F. Domínguez dijo...

és molt trist que e matin periodistes, que siguin un objectiu per evitar que donguin a saber alguna veritat.