Com estan vostès?

Una jove de 22 anys nascuda a Vic i estudiant d'últim curs de Pedagogia ha aconseguit trencar tòpics existents al nostre país. Judit Carrera porta un mes a l'escola Ágora de Madrid explicant contes als nens en català. En contra del que podríem pensar, la proposta ha estat acceptada de molt bon grat per les associacions de pares, el consell de l'escola i els mateixos alumnes.

Judit no pretén que els nens acabin parlant català correctament, sinó que busca que els vailets sàpiguen que hi ha llocs del nostre país en que es parlen altres llengües i que s'ha d'aprendre a respectar-les i conservar-les. Fins i tot els infants, quan escolten els contes que la seva professora els hi interpreta mitjançant un ninot de drap anomenat Jordi, intenten contestar en català.

Aquesta proposta és sota la meva opinió magnífica. A mi no m'hagués fet cap mal escoltar contes en gallec, euskera o aranès quan anava a l'escola. A més, la valentia de Judit Carrera està fora de qualsevol dubte. Potser la seva iniciativa servirà perquè d'altres també segueixin el seu camí.

De totes maneres, no crec que tots els centres educatius d'Espanya vegin amb bons ulls l'utilització del català a les seves aules. Ens trobem davant una excepció, però també davant d'una simplificació de la realitat tan complexa en la que fonamentem els nostres raonaments de diferenciació cultural.

Nous canvis a Batxillerat

El Ministeri d'Educació té sobre la taula una nova proposta de model de batxillerat pels propers anys. D'entre les mesures, el punt que ha portat més controvèrsia però, és el corresponent al famós curs pont. Avui, un alumne que suspèn més de 2 assignatures a 1er de batxillerat ha de repetir tot el curs, però això canviarà.

Amb aquesta mesura, l'alumne no ha de repetir cap assignatura que ja hagi aprovat si supera més de la meitat dels crèdits del primer curs. El curs pont seria el segon any, quan l'alumne cursaria les assignatures de primer que no ha superat i podria escollir algunes assignatures de segon. Seria impossible però, acabar amb aquests dos anys. Caldria un tercer curs on l'estudiant acabaria les matèries que quedessin per completar l'expedient.

UGT ja havia reclamat anteriorment aquest curs pont que deia afavoriria al alumnes amb més dificultats. La veritat però, és que els que en tenen en continuaran tenint. El que tira enrere l'estudiant a l'hora d'escollir fer batxillerat o a l'hora d'acabar-lo no rau en la reticència a tornar a cursar assignatures que ja s'han aprovat. Els que hem estudiat sabem que molts professors et guarden la nota o et permeten la no assistència a classe durant la repetició de la matèria.

El problema principal consisteix en una càrrega lectiva excessiva que es situa entre les més altes d'Europa. Els nostres estudiants són dels que passen més hores a les aules. També els continguts han de ser motiu de crítica. Masses classes magistrals i teòriques també fan que l'alumne desvinculi el món laboral de les temàtiques que tracta a classe. Vull dir que la seva intenció d'estudiar per aprendre a desenvolupar una feina s'esbaeix quan creu que els continguts exposats a l'aula no li serviran per res.

La majoria del treball es du a terme en grups grans d'alumnes, es repeteixen continguts apareguts a la ESO, les assignatures de lliure elecció sovint són surrealistes i de dubtosa utilitat, es dóna molt poca informació sobre els estudis univesitaris, etc. Podríem enumerar més problemàtiques però sembla que amb aquestes n'hi ha prou.

La reforma que realment s'hauria de portar a terme hauria d'incidir en els punts exposats. Menys hores a l'aula i més classes pràctiques que estimulin la curiositat de l'alumne cap a un o altre àmbit del coneixement, assignatures teòriques en grups reduïts que estimulin la seva participació i el facin pensar. Mentrestant però, podem seguir decidint si els alumnes desencantats amb l'ensenyament poden passar de curs amb dues, tres o quatre assignatures suspeses.

Més opinió:
Editorial El País 18/4/2007

FOTOGRAFIA: Alumnes en una classe de batxillerat.

Planejant sobre el País Valencià

El govern valencià del PP ha decidit que a partir del 25 d'abril TV3 ja no es veurà al seu territori. Els intents d'acord de reciprocitat pel qual es podria veure TV3 a València i Canal 9 a Catalunya que ha proposat la Generalitat no han prosperat. Sembla que Camps i companyia no en volen saber res.

Aquesta decisió atempta contra la llibertat d'expressió, l'ús de la llengua i el dret a la informació plural . Hi ha moltes persones al País Valencià que volen seguir veient Televisió de Catalunya, però encara que només fos una la que ho volgués veure, el govern valencià hauria de respondre a les seves peticions.

En aquest país es posen fronteres al món audiovisual. Les televisions autonòmiques només es poden veure al seu territori en format analògic. Per TDT sí que es veuen però les plataformes digitals encara s'han de fer comuns entre la població i avui en dia no cobreixen un gran nombre d'usuaris. Per tant, aquí la majoria no podem veure TeleMadrid o Canal Sur i ells no poden veure TV3.

D'altra banda, aquesta és una altra decisió anti-catalanista del govern de Camps. Es volen desvincular del català i la seva cultura de la manera que sigui. Volen fer evident el seu rebuig cap a les institucions i organismes catalans. Segur que en veurem més d'aquestes!

FOTOGRAFIA: Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Ronda de reconeixement

Aquesta és la primera intervenció del blog. Em presento, sóc EL TRENCALÒS. Mitjançant aquest blog vull expressar les meves opinions sobre temes d'actualitat que afecten Catalunya i Espanya.

Buscarem tots els ocellots que van apareixent pel nostre espai aeri i els deixarem caure a veure què passa. Hi ha ocells però, que em cauen bé. M'agradaria que deixessin els seus comentaris. Gràcies, amics. Amb la vostra col·laboració dominarem el cel!